Aquests tres últims dies s'han estat duent a terme els exàmens de selectivitat, les Proves d'Accés Universitari (PAU). Cada cop que es fan hi ha problemes amb els enunciats, queixes per la dificultat d'algunes parts específiques i per la injustícia de que a segons quines regions sigui més difícil que en d'altres, però jo crec que el problema principal no rau aquí, precisament.
El sistema educatiu va enfocat a un tipus d'aprenentatge global i que ensenya moltes competències, però a les PAU es demanen uns continguts parcials amb un nivell de comprensió que no s'ha exigit mai abans. Per tant, s'ha de fer un període específic de classes només per a saber com aprovar aquesta prova. No seria més lògic que l'examen estigués escrit en el mateix llenguatge que l'ensenyament anterior?
Aquest ensenyament tan concret provoca que les assignatures perdin el seu propòsit original, el curs de 2n de Batxillerat no existeix, en realitat. Per posar un exemple: no s'ensenya història de la filosofia, sinó els 5 autors que entren de manera totalment arbitrària i aleatòria als exàmens, encara que no tinguin cap mena de valor en la societat d'avui dia, només per l'interès de memoritzar uns continguts que després s'oblidaran per sempre per ser totalment inútils. No importa que els altres filòsofs de la història tinguessin arguments que deixessin invàlids els dels anteriors o que tinguessin més rellevància en el món actual, no es valora el seu coneixement. Per altra banda, l'assignatura serveix per a fer que els alumnes aprenguin a tenir sentit crític i es qüestionin pel món que els envolta tot mostrant els precedents, quan en realitat no es demana res de tot això, sinó tan sols el coneixement i pràctica de tècniques mnemotècniques.
El mateix es podria aplicar a totes les altres àrees de coneixement per les que es demana a les PAU. D'acord que les ciències exactes són el que es demana i no es necessita més que això per a saber que es tenen les bases necessàries per a poder accedir a la carrera, però des de quan això serveix per a avaluar el nivell de comprensió que es té d'aquestes ciències. Que sàpigues la taula periòdica dels elements i com es relacionen entre ells no implica que en coneguis el seu significat ni les seves implicacions.
En realitat, l'examen és una prova per tal d'unificar tots els coneixements europeus i, per tant, homogeneïtzar les carreres per facilitar els intercanvis d'Erasmus i que els títols siguin vàlids almenys a tota Europa. Però, sabent tot això, podem arribar a la conclusió que buscant l'homogeneïtzació el que s'ha aconseguit és que se sàpiga memoritzar bé a nivell europeu, una qualitat molt més bàsica que la que persegueix el Batxillerat i no la que es necessita precisament més al món globalitzat actual. Però l'assumpte es torna pitjor quan apareix la notícia de que a Espanya ja no interessa ni la homogeneïtzació, sinó que volen passar-se al sistema súper-competitiu i individualista dels Estats Units, fent molts més exàmens i classificant i puntuant la qualitat de la gent basant-se en la la qualitat de la seva memòria.
Cada cop que es canvia la normativa educativa ha de canviar la manera d'ensenyar, de forma que a partir d'aquest any, no només es buscarà educar (almenys durant els anys escolars corresponents als exàmens estatals) per a saber memoritzar dades, sinó que a més es farà de manera no cooperativa i tornant al sistema d'educació tradicional. Si a això hi afegim l'objectiu ideològic obertament declarat pel Ministre d'Educació d'espanyolitzar els alumnes catalans, tenim que el propòsit del ministre Wert i el PP és idiotitzar els alumnes espanyols, privar-los d'escapar amb els seus títols a altres països i que s'ofeguin en aquest vaixell a la deriva que és Espanya. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada