Conclusió

Bé, aquesta és l'última entrada del blog. Han estat 15 dies de reflexions i anècdotes, valoracions sobre l'educació actual i sobre l'impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l'àmbit educatiu. Crec que ha estat un viatge interessant, breu, però intens i que ha valgut la pena realitzar-lo.

He après que que en el camp de l'educació, cal seguir sempre l'actualitat perquè sinó es perdrà. He après que val la pena esforçar-se al màxim per allò en què creus encara que estigui caient de la son perquè qui sembra, recull.

Gràcies als meus lectors i a reveure!

La Metàfora

L'altre dia vaig parlar del treball de l'ampolla i la mirada del poeta i us vaig prometre que parlaria més de l'assignatura de Visual i Plàstica: aquí ho compleixo.

El treball de l'ampolla és la manera d'introduïr el tema de la percepció artística al currículum de l'art, però aquí parlaré del treball gros de l'assignatura, l'equivalent del nou treball de recerca adeqüat per a totes les edats en aquest àmbit competencial.

Començaré: el treball consisteix en fer grups a la classe, no massa grans, 4-6 persones i deixar que vaguin per l'escola (nosaltres ho vam fer per la facultat) captant en imatges els elements de l'estructura que més els cridin l'atenció. Podria ser una porta, un racó insòlit ple de trastos, una canonada que sembli una altra cosa... qualsevol cosa amb algun significat. Després, un cop triada la ubicació, s'ha de pensar en una manera de transformar-la en art, però no qualsevol cosa, sinó una metàfora que representi algun poeta que s'hagi treballat (nosaltres vam aprofitar l'any Espriu per fer-li honor al poeta) o algun altre motiu escollit pel mestre.

Cada element de la composició ha de tenir significat pròpi i estar relacionat amb la finalitat última de la obra. Els més petits, podrien simplement evocar sentiments a tavés d'objectes i col·locar-los en una forma adeqüada, mentre que els grans podrien fer representacions de poemes o cançons, eue evoquéssin aquests sentiments.

La peça pot ser qualsevol composició, des de vitralls de coloraines amb purpurina escampada pel terra amb una figura estranyua al mig fina a una font d'aigua de l'escola decorada amb flors i roses per tot arreu. Poden sortir treballs meravellosos de les ments inspirades de la canalla, però per a aixó s'ha de tenir l'adeqüat clima de treball i reflexió. Crec que precisament pels temps que córren, en què els nens procuren pensar el mínim possible  i que costa tant ensenyar autonomia i autosidciplina, que cal esforçar-se més que mai en provar activitats innovadores que trenquin amb la seva rutina i els obligui a reinventar-se a diari, provocant noves maneres de veure el món.

L'hort ecològic

Aquest darrer semestre, durant la SAE, vaig anar a una escola que, d'entre tots els interessants projectes que tenien entre mans, hi havia el de l'hort ecològic. Són horts normals que s'estan estenent a moltes escoles de manera molt ràpida i es caracteritzen per ser conreats en exclusiva pels nens de l'escola i els aliments que se'n treuen poden ser servits als mateixos nens o bé donats a menjadors socials.

Crec que és una iniciativa molt bona en tots els aspectes: avarca diferents àrees conceptuals. Aprenen sobre el camp i les eines tradicionals, també sobre molts temes de l'assignatura de naturals, que es poden treballar de manera significativa, amb un propòsit autèntic. També s'aprèn a treballar en grup i això millora la seva motivació d'anar a l'escola.

En aquella escola, el CEIP Escola Mestral, treballen amb productes bàsics com adobs naturals trets d'un compostador que ells mateixos utilitzen, tenen tècniques per a registrar la meteorologia en gràfiques a partir de penells i pluviòmetres i d'altres per a analitzar la qualitat del sòl. També fan taules amb les rotacions de les collites i així saben quan hauran de recollir cada conreu.

D'aquesta manera es treballa bona part dels continguts que es demanen a l'escola actual. Resumint, les competències bàsiques adquirides són, a més dels continguts actitudinals: competències lingüístiques, digitals, artístiques, culturals, socials i de ciutadania i de matemàtiques.

Jo ho recomanaria a qualsevol escola que tingués la possibilitat de dedicar una petita part de l'espai del pati a aquest projecte perquè ja se sap, qui sembra, recull.

La selecta Selectivitat

Aquests tres últims dies s'han estat duent a terme els exàmens de selectivitat, les Proves d'Accés Universitari (PAU). Cada cop que es fan hi ha problemes amb els enunciats, queixes per la dificultat d'algunes parts específiques i per la injustícia de que a segons quines regions sigui més difícil que en d'altres, però jo crec que el problema principal no rau aquí, precisament.

El sistema educatiu va enfocat a un tipus d'aprenentatge global i que ensenya moltes competències, però a les PAU es demanen uns continguts parcials amb un nivell de comprensió que no s'ha exigit mai abans. Per tant, s'ha de fer un període específic de classes només per a saber com aprovar aquesta prova. No seria més lògic que l'examen estigués escrit en el mateix llenguatge que l'ensenyament anterior? 

Aquest ensenyament tan concret provoca que les assignatures perdin el seu propòsit original, el curs de 2n de Batxillerat no existeix, en realitat. Per posar un exemple: no s'ensenya història de la filosofia, sinó els 5 autors que entren de manera totalment arbitrària i aleatòria als exàmens, encara que no tinguin cap mena de valor en la societat d'avui dia, només per l'interès de memoritzar uns continguts que després s'oblidaran per sempre per ser totalment inútils. No importa que els altres filòsofs de la història tinguessin arguments que deixessin invàlids els dels anteriors o que tinguessin més rellevància en el món actual, no es valora el seu coneixement. Per altra banda, l'assignatura serveix per a fer que els alumnes aprenguin a tenir sentit crític i es qüestionin pel món que els envolta tot mostrant els precedents, quan en realitat no es demana res de tot això, sinó tan sols el coneixement i pràctica de tècniques mnemotècniques.

El mateix es podria aplicar a totes les altres àrees de coneixement per les que es demana a les PAU. D'acord que les ciències exactes són el que es demana i no es necessita més que això per a saber que es tenen les bases necessàries per a poder accedir a la carrera, però des de quan això serveix per a avaluar el nivell de comprensió que es té d'aquestes ciències. Que sàpigues la taula periòdica dels elements i com es relacionen entre ells no implica que en coneguis el seu significat ni les seves implicacions.

En realitat, l'examen  és una prova per tal d'unificar tots els coneixements europeus i, per tant, homogeneïtzar les carreres per facilitar els intercanvis d'Erasmus i que els títols siguin vàlids almenys a tota Europa. Però, sabent tot això, podem arribar a la conclusió que buscant l'homogeneïtzació el que s'ha aconseguit és que se sàpiga memoritzar bé a nivell europeu, una qualitat molt més bàsica que la que persegueix el Batxillerat i no la que es necessita precisament més al món globalitzat actual. Però l'assumpte es torna pitjor quan apareix la notícia de que a Espanya ja no interessa ni la homogeneïtzació, sinó que volen passar-se al sistema súper-competitiu i individualista dels Estats Units, fent molts més exàmens i classificant i puntuant la qualitat de la gent basant-se en la la qualitat de la seva memòria. 

Cada cop que es canvia la normativa educativa ha de canviar la manera d'ensenyar, de forma que a partir d'aquest any, no només es buscarà educar (almenys durant els anys escolars corresponents als exàmens estatals) per a saber memoritzar dades, sinó que a més es farà de manera no cooperativa i tornant al sistema d'educació tradicional. Si a això hi afegim l'objectiu ideològic obertament declarat pel Ministre d'Educació d'espanyolitzar els alumnes catalans, tenim que el propòsit del ministre Wert i el PP és idiotitzar els alumnes espanyols, privar-los d'escapar amb els seus títols a altres països i que s'ofeguin en aquest vaixell a la deriva que és Espanya. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Realitat Augmentada, futur educatiu del 2019

Un projecte recent de l'Institut Escuelas San José" de València ha desenvolupat un nou model de web 2.0. Es tracta de la Realitat Augmentada, en què es combinen la realitat amb elements virtuals en una pantalla d'ordinador o smartphone,

El projecte, anomenat de manera original Magnetisme Augmentat tracta d'implantar aquest sistema en l'ensenyament de Grau Mig per a millorar l'aprenentatge, la comprensió i motivar l'alumnat amb un sistema que dóna moltes avantatges. 

La clau és que la càmera de l'ordinador o mòbil capta el moviment de l'estudiant en un punt concret sobre un codi QR i a la pantalla apareix com la figura que s'està treballant, potser un model petit d'un motor de cotxe o una placa base, per exemple, es mou com indica l'alumne, però al mateix temps a l'ordinador també hi ha la informació que es necessita per tal d'assolir el projecte.

De moment el projecte només està en ús en aquest àmbit de l'educació, però seria ben possible aplicar-ho a d'altres com l'Educació Primària, al capdavall, el sistema és simple de fer servir i pot ser útil per a treballar tot tipus de continguts, passant òbviament per la geometria, però també per a estudiar els cossos celestes, les capes de la Terra, les parts del cos... i tantes altres. 


A més, la gran avantatge del sistema Realitat Augmentada és el fet que permet molta més autonomia al nen, al tenir allà tot el contingut i el pot 'explorar' amb les mans, tot i que amb la sensació de veure els seus moviments retransmesos en una pantalla, cosa que faria créixer encara més l'interès natural que sent pel que ha anat a aprendre.

Excursionisme educacor

El món de l'excursionisme sempre ha anat molt lligat amb la meva vida. De petit anava a la muntanya amb els pares i alguns amics, més tard, em van apuntar als Escoltes de Granollers (és on visc) i més tard, he estat molitor d'un esplai de Palou.

Al llarg d'aquests anys i veient-ho des del punt de vista pedagògic ara que vaig a ser mestre, crec que tot aquest cúmul d'experiències que he rebut al llarg dels anys m'han ajudat molt en un sentit que ningú que no ho hagi provat mai podria arribar a entendre. Em refereixo a que els nens que de petits no els porten al bosc i la muntanya, es perden una cara del món que és vital de conèixer a la seva edat, ja que sinó, més tard ja no se li dóna importància.

El muntanyisme ajuda en el camí de l'autoconeixement, de saber fins on arriben els propis límits de resistència i perseverança com a conceptes, que després hauran de saber aplicar a altres aspectes curriculars, a més de millorar la seva forma física, evitant o controlant problemes de sobrepès i obesitat infantils.

Fa un gran favor a saciar la curiositat dels infants descobrint-los la naturalesa i l'aproximació científica que reforça totes les àrees curriculars, des de Naturals fins a Matemàtiques. Per exemple, ensenya a racionar el menjar i l'aigua al llarg del camí, amb la qual cosa també es practiquen matemàtiques a nivell pràctic, ja que s'ha de dividir apropiadament el que es té pel temps que se'ls ha dit que trigarien a arribar, tot i que es faci a nivell inconscient.

S'aprèn a valorar el territori, promovent la identitat cultural dels infants i el sentit d'arrelament, que d'altra banda queda relegat a les classes de geografia. Un mapa pel qual s'ha caminat cobra sentit de cop, només de veure'l amb prou feines cal l'explicació del mestre que ja es pot copsar en sentit tridimensional omplint-lo de records, cosa que facilita la lectura dels altres. Un cop es coneix el territori que ens envolta és més senzill sentir que un en forma part. I parlant de formar part, també es millora la cohesió de grup que, tot i les inevitables disputes que es troben, se sol arribar a una mena de convivència forçada que sol acabar sent positiva per a tothom.

Per tot el que ha costat arribar a aquestes colònies i excursions que tant ensenyen i per tot el que ajuden a la educació encara, cal fer front contra la política que pretén treure-hi importància. Diguem NO!

Educació Visual i Plàstica

L’assignatura Visual i plàstica ha estat des de fa molt temps la ‘floreta’ de les assignatures, una de les que s’aproven simplement d’assistir i fer dibuixos i manualitats però, realment hauria de consistir en això?

Aquest semestre, hem descobert que la educació visual i plàstica va força més enllà de la simple psicomotricitat fina i creativitat pels dibuixos (sense intentar treure’ls la importància). El que s’aprèn en el fons és la manera de mirar de l’artista, que comprèn i es fixa en els detalls poètics de la realitat, primer mirant i després interpretant. 

L'artista ha d'aprofitar les ocasions de captar i de transmetre l'art, en totes les situacions que se li presentin. Per això precisament és important aquesta assignatura, perquè treu, si està ben portada el potencial creatiu i imaginatiu de l'alumne i li obliga a desenvolupar el sentit crític envers la vida, fent treballs d'observació de fets aleatoris per a una exposició, per exemple:

-      Treball de l’ampolla: L’activitat tracta de que l’alumne aprengui les propietats dels objectes tridimensionals amb els què es pot jugar a l’hora de fer art. El treball es divideix en tres parts:

o   Primer es demana al nen que, amb una creta (semblant al guix) blanca i una negra, aconsegueixi tants colors com pugui (referint-se a tons de colors. Després de li pregunta de quantes maneres es pot guixar amb la mateixa creta, podent ser fort, fluix, de costat, rascant i escampant amb el dit…

o   En segon lloc ha de palpar un objecte (per aquest treball vam fer servir una ampolla de 500cl d’aigua) amb els ulls clucs i anar-lo descrivint. El mestre s’ha de fixar en com explora el material, en com s’expressa verbalment i en l’actitud corporal. S’ha d’intentar guiar la descripció del nen sense fer-li la feina, amb preguntes com: i com és el tap? I què li passa a l’etiqueta aquesta? Incentivant-lo a detallar acuradament les seves descripcions tot fent-lo focalitzar l’atenció al sentit del tacte.

o    Després, es repeteix la segona part de l’activitat però aquest cop amb els ulls oberts i ha de descriure visualment la ampolla. Pot afegir a la descripció el color dels materials i llegir potser les lletres de l’etiqueta o dir els llocs on hi ha lletres. Sobretot es concreta que el que s’havia percebut pel tacte era encertat.

o   Finalment, l’últim pas és dibuixar la ampolla de la manera més realista possible, fixant-se en les mesures i les proporcions, mentre el mestre va donant consells sobre com dibuixar a mà alçada. Als nens més grans se’ls pot proposar si volen afegir-hi ombres per tal de marcar bé l’aspecte tridimensional del dibuix.

Afegiré més treballs en els següents dies, de moment, ja ho deixo aquí.