Els MMORPG com a eina educativa?

Catalunya ha estat rebent molt males notícies sobre el seu sistema educatiu. Per exemple, el 21,8% dels alumnes de l’ESO del 2012 no va arribar a graduar-se i dels que la van aprovar, el 26% no va seguir els estudis cap a cicles formatius ni batxillerat. Això i la crisi han disparat l’atur juvenil fins al 51,6%, una xifra esgarrifosa.

Aquests pèssims resultats ens obliguen a plantejar al professorat si, almenys una part del problema, rau en la manera en com s’ensenya, a plantejar-nos si el currículum que s’imparteix es solapa amb les demandes competencials de la societat actual.

Suposant que el sistema actual és, com a mínim, qüestionable, suggeriré aquí una nova eina que fins ara pot haver semblat tan sols una distracció de les obligacions o una manera d’escapar de la realitat: els MMORPG, és a dir, Massively Multimedia Online Role-Playing Game. Són videojocs de rol en els quals els jugadors poden interactuar entre ells en un món virtual als que es juga de manera simultània a través d’Internet. Consisteixen en un primer moment en la creació d’un personatge que serà el seu avatar al joc. Un cop creat el personatge, podrà introduir-lo al joc i anar-lo pujant de nivell en lluites PvP (Personatge contra Personatge) o PvE (Personatge contra Entorn) o realitzant diverses missions (habitualment anomenades ‘quests’.

Aquests jocs solen tenir multitud de jugadors simultanis arreu del món, així que els coneixements que s’hi reben són de caire global. P En un joc de rol d’aquesta mena, s’han d’organitzar els grups de jugadors de manera equilibrada i amb un nivell d’habilitat i ‘poder’ al joc similars, fet que ensenya a organitzar-se i planificar una activitat en grup, a aprendre dels errors i millorar la pròpia capacitat de resoldre conflictes interpersonals. A això s’hi afegeix la dificultat de tractar amb persones desconegudes que no els coneixen, però això és un incentiu més per a treballar-lo a l’escola: fomentar la responsabilitat i una bona conducta en l’àmbit virtual. Si això s’aconseguís, podria ser una solució als problemes amb els informers i els gossips que comentava a l’entrada anterior, també.

En aquests grups de jugadors, o ‘party’, com es coneix en molts jocs, hi ha diferents papers establerts, que varien segons el joc, però que solen ser uns Tank, que es preparen per a rebre el mal de l’enemic, protegint el grup, el DPS, que es dedica a eliminar els les amenaces i el healer, que cura els membres del grup i els dóna suport de diverses maneres. Cada grup ha de tenir de tots aquests elements i no en pot prescindir, de manera que s’ha de tractar tots els jugadors amb igual respecte, ja que de tots depèn l’èxit de la missió, per tant les desigualtats passen a ser contemplades de la manera més positiva.

Un altre element important que cal destacar és que, en territoris de parla no anglesa, els jocs aquests solen contribuir a l’aprenentatge del principal idioma internacional. L’anglès s’empra en la majoria dels jocs MMORPG, per ser la més comuna entre tots els jugadors (i també la llengua en què està escrit el joc en sí). A part, també s’ocasiona el xoc de cultures que pot donar lloc a profitoses experiències de debat entre membres de països enemistats o per a eliminar prejudicis sobre algun col·lectiu participant del joc.

Finalment, també s’entrenen altres característiques valuoses dels emprenedors, com el lideratge, iniciativa o el treball en equip, ja que en situacions en què les coses van malament, es necessita conservar la ment freda i saber actuar amb rapidesa i encertadament.

És cert que encara es necessita desenvolupar una didàctica efectiva amb aquest model d’ensenyament, però és clar que pot tenir molts elements beneficiosos i alguns que encara no estan pensats pel currículum d’enlloc.