Conclusió

Bé, aquesta és l'última entrada del blog. Han estat 15 dies de reflexions i anècdotes, valoracions sobre l'educació actual i sobre l'impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l'àmbit educatiu. Crec que ha estat un viatge interessant, breu, però intens i que ha valgut la pena realitzar-lo.

He après que que en el camp de l'educació, cal seguir sempre l'actualitat perquè sinó es perdrà. He après que val la pena esforçar-se al màxim per allò en què creus encara que estigui caient de la son perquè qui sembra, recull.

Gràcies als meus lectors i a reveure!

La Metàfora

L'altre dia vaig parlar del treball de l'ampolla i la mirada del poeta i us vaig prometre que parlaria més de l'assignatura de Visual i Plàstica: aquí ho compleixo.

El treball de l'ampolla és la manera d'introduïr el tema de la percepció artística al currículum de l'art, però aquí parlaré del treball gros de l'assignatura, l'equivalent del nou treball de recerca adeqüat per a totes les edats en aquest àmbit competencial.

Començaré: el treball consisteix en fer grups a la classe, no massa grans, 4-6 persones i deixar que vaguin per l'escola (nosaltres ho vam fer per la facultat) captant en imatges els elements de l'estructura que més els cridin l'atenció. Podria ser una porta, un racó insòlit ple de trastos, una canonada que sembli una altra cosa... qualsevol cosa amb algun significat. Després, un cop triada la ubicació, s'ha de pensar en una manera de transformar-la en art, però no qualsevol cosa, sinó una metàfora que representi algun poeta que s'hagi treballat (nosaltres vam aprofitar l'any Espriu per fer-li honor al poeta) o algun altre motiu escollit pel mestre.

Cada element de la composició ha de tenir significat pròpi i estar relacionat amb la finalitat última de la obra. Els més petits, podrien simplement evocar sentiments a tavés d'objectes i col·locar-los en una forma adeqüada, mentre que els grans podrien fer representacions de poemes o cançons, eue evoquéssin aquests sentiments.

La peça pot ser qualsevol composició, des de vitralls de coloraines amb purpurina escampada pel terra amb una figura estranyua al mig fina a una font d'aigua de l'escola decorada amb flors i roses per tot arreu. Poden sortir treballs meravellosos de les ments inspirades de la canalla, però per a aixó s'ha de tenir l'adeqüat clima de treball i reflexió. Crec que precisament pels temps que córren, en què els nens procuren pensar el mínim possible  i que costa tant ensenyar autonomia i autosidciplina, que cal esforçar-se més que mai en provar activitats innovadores que trenquin amb la seva rutina i els obligui a reinventar-se a diari, provocant noves maneres de veure el món.

L'hort ecològic

Aquest darrer semestre, durant la SAE, vaig anar a una escola que, d'entre tots els interessants projectes que tenien entre mans, hi havia el de l'hort ecològic. Són horts normals que s'estan estenent a moltes escoles de manera molt ràpida i es caracteritzen per ser conreats en exclusiva pels nens de l'escola i els aliments que se'n treuen poden ser servits als mateixos nens o bé donats a menjadors socials.

Crec que és una iniciativa molt bona en tots els aspectes: avarca diferents àrees conceptuals. Aprenen sobre el camp i les eines tradicionals, també sobre molts temes de l'assignatura de naturals, que es poden treballar de manera significativa, amb un propòsit autèntic. També s'aprèn a treballar en grup i això millora la seva motivació d'anar a l'escola.

En aquella escola, el CEIP Escola Mestral, treballen amb productes bàsics com adobs naturals trets d'un compostador que ells mateixos utilitzen, tenen tècniques per a registrar la meteorologia en gràfiques a partir de penells i pluviòmetres i d'altres per a analitzar la qualitat del sòl. També fan taules amb les rotacions de les collites i així saben quan hauran de recollir cada conreu.

D'aquesta manera es treballa bona part dels continguts que es demanen a l'escola actual. Resumint, les competències bàsiques adquirides són, a més dels continguts actitudinals: competències lingüístiques, digitals, artístiques, culturals, socials i de ciutadania i de matemàtiques.

Jo ho recomanaria a qualsevol escola que tingués la possibilitat de dedicar una petita part de l'espai del pati a aquest projecte perquè ja se sap, qui sembra, recull.

La selecta Selectivitat

Aquests tres últims dies s'han estat duent a terme els exàmens de selectivitat, les Proves d'Accés Universitari (PAU). Cada cop que es fan hi ha problemes amb els enunciats, queixes per la dificultat d'algunes parts específiques i per la injustícia de que a segons quines regions sigui més difícil que en d'altres, però jo crec que el problema principal no rau aquí, precisament.

El sistema educatiu va enfocat a un tipus d'aprenentatge global i que ensenya moltes competències, però a les PAU es demanen uns continguts parcials amb un nivell de comprensió que no s'ha exigit mai abans. Per tant, s'ha de fer un període específic de classes només per a saber com aprovar aquesta prova. No seria més lògic que l'examen estigués escrit en el mateix llenguatge que l'ensenyament anterior? 

Aquest ensenyament tan concret provoca que les assignatures perdin el seu propòsit original, el curs de 2n de Batxillerat no existeix, en realitat. Per posar un exemple: no s'ensenya història de la filosofia, sinó els 5 autors que entren de manera totalment arbitrària i aleatòria als exàmens, encara que no tinguin cap mena de valor en la societat d'avui dia, només per l'interès de memoritzar uns continguts que després s'oblidaran per sempre per ser totalment inútils. No importa que els altres filòsofs de la història tinguessin arguments que deixessin invàlids els dels anteriors o que tinguessin més rellevància en el món actual, no es valora el seu coneixement. Per altra banda, l'assignatura serveix per a fer que els alumnes aprenguin a tenir sentit crític i es qüestionin pel món que els envolta tot mostrant els precedents, quan en realitat no es demana res de tot això, sinó tan sols el coneixement i pràctica de tècniques mnemotècniques.

El mateix es podria aplicar a totes les altres àrees de coneixement per les que es demana a les PAU. D'acord que les ciències exactes són el que es demana i no es necessita més que això per a saber que es tenen les bases necessàries per a poder accedir a la carrera, però des de quan això serveix per a avaluar el nivell de comprensió que es té d'aquestes ciències. Que sàpigues la taula periòdica dels elements i com es relacionen entre ells no implica que en coneguis el seu significat ni les seves implicacions.

En realitat, l'examen  és una prova per tal d'unificar tots els coneixements europeus i, per tant, homogeneïtzar les carreres per facilitar els intercanvis d'Erasmus i que els títols siguin vàlids almenys a tota Europa. Però, sabent tot això, podem arribar a la conclusió que buscant l'homogeneïtzació el que s'ha aconseguit és que se sàpiga memoritzar bé a nivell europeu, una qualitat molt més bàsica que la que persegueix el Batxillerat i no la que es necessita precisament més al món globalitzat actual. Però l'assumpte es torna pitjor quan apareix la notícia de que a Espanya ja no interessa ni la homogeneïtzació, sinó que volen passar-se al sistema súper-competitiu i individualista dels Estats Units, fent molts més exàmens i classificant i puntuant la qualitat de la gent basant-se en la la qualitat de la seva memòria. 

Cada cop que es canvia la normativa educativa ha de canviar la manera d'ensenyar, de forma que a partir d'aquest any, no només es buscarà educar (almenys durant els anys escolars corresponents als exàmens estatals) per a saber memoritzar dades, sinó que a més es farà de manera no cooperativa i tornant al sistema d'educació tradicional. Si a això hi afegim l'objectiu ideològic obertament declarat pel Ministre d'Educació d'espanyolitzar els alumnes catalans, tenim que el propòsit del ministre Wert i el PP és idiotitzar els alumnes espanyols, privar-los d'escapar amb els seus títols a altres països i que s'ofeguin en aquest vaixell a la deriva que és Espanya. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Realitat Augmentada, futur educatiu del 2019

Un projecte recent de l'Institut Escuelas San José" de València ha desenvolupat un nou model de web 2.0. Es tracta de la Realitat Augmentada, en què es combinen la realitat amb elements virtuals en una pantalla d'ordinador o smartphone,

El projecte, anomenat de manera original Magnetisme Augmentat tracta d'implantar aquest sistema en l'ensenyament de Grau Mig per a millorar l'aprenentatge, la comprensió i motivar l'alumnat amb un sistema que dóna moltes avantatges. 

La clau és que la càmera de l'ordinador o mòbil capta el moviment de l'estudiant en un punt concret sobre un codi QR i a la pantalla apareix com la figura que s'està treballant, potser un model petit d'un motor de cotxe o una placa base, per exemple, es mou com indica l'alumne, però al mateix temps a l'ordinador també hi ha la informació que es necessita per tal d'assolir el projecte.

De moment el projecte només està en ús en aquest àmbit de l'educació, però seria ben possible aplicar-ho a d'altres com l'Educació Primària, al capdavall, el sistema és simple de fer servir i pot ser útil per a treballar tot tipus de continguts, passant òbviament per la geometria, però també per a estudiar els cossos celestes, les capes de la Terra, les parts del cos... i tantes altres. 


A més, la gran avantatge del sistema Realitat Augmentada és el fet que permet molta més autonomia al nen, al tenir allà tot el contingut i el pot 'explorar' amb les mans, tot i que amb la sensació de veure els seus moviments retransmesos en una pantalla, cosa que faria créixer encara més l'interès natural que sent pel que ha anat a aprendre.

Excursionisme educacor

El món de l'excursionisme sempre ha anat molt lligat amb la meva vida. De petit anava a la muntanya amb els pares i alguns amics, més tard, em van apuntar als Escoltes de Granollers (és on visc) i més tard, he estat molitor d'un esplai de Palou.

Al llarg d'aquests anys i veient-ho des del punt de vista pedagògic ara que vaig a ser mestre, crec que tot aquest cúmul d'experiències que he rebut al llarg dels anys m'han ajudat molt en un sentit que ningú que no ho hagi provat mai podria arribar a entendre. Em refereixo a que els nens que de petits no els porten al bosc i la muntanya, es perden una cara del món que és vital de conèixer a la seva edat, ja que sinó, més tard ja no se li dóna importància.

El muntanyisme ajuda en el camí de l'autoconeixement, de saber fins on arriben els propis límits de resistència i perseverança com a conceptes, que després hauran de saber aplicar a altres aspectes curriculars, a més de millorar la seva forma física, evitant o controlant problemes de sobrepès i obesitat infantils.

Fa un gran favor a saciar la curiositat dels infants descobrint-los la naturalesa i l'aproximació científica que reforça totes les àrees curriculars, des de Naturals fins a Matemàtiques. Per exemple, ensenya a racionar el menjar i l'aigua al llarg del camí, amb la qual cosa també es practiquen matemàtiques a nivell pràctic, ja que s'ha de dividir apropiadament el que es té pel temps que se'ls ha dit que trigarien a arribar, tot i que es faci a nivell inconscient.

S'aprèn a valorar el territori, promovent la identitat cultural dels infants i el sentit d'arrelament, que d'altra banda queda relegat a les classes de geografia. Un mapa pel qual s'ha caminat cobra sentit de cop, només de veure'l amb prou feines cal l'explicació del mestre que ja es pot copsar en sentit tridimensional omplint-lo de records, cosa que facilita la lectura dels altres. Un cop es coneix el territori que ens envolta és més senzill sentir que un en forma part. I parlant de formar part, també es millora la cohesió de grup que, tot i les inevitables disputes que es troben, se sol arribar a una mena de convivència forçada que sol acabar sent positiva per a tothom.

Per tot el que ha costat arribar a aquestes colònies i excursions que tant ensenyen i per tot el que ajuden a la educació encara, cal fer front contra la política que pretén treure-hi importància. Diguem NO!

Educació Visual i Plàstica

L’assignatura Visual i plàstica ha estat des de fa molt temps la ‘floreta’ de les assignatures, una de les que s’aproven simplement d’assistir i fer dibuixos i manualitats però, realment hauria de consistir en això?

Aquest semestre, hem descobert que la educació visual i plàstica va força més enllà de la simple psicomotricitat fina i creativitat pels dibuixos (sense intentar treure’ls la importància). El que s’aprèn en el fons és la manera de mirar de l’artista, que comprèn i es fixa en els detalls poètics de la realitat, primer mirant i després interpretant. 

L'artista ha d'aprofitar les ocasions de captar i de transmetre l'art, en totes les situacions que se li presentin. Per això precisament és important aquesta assignatura, perquè treu, si està ben portada el potencial creatiu i imaginatiu de l'alumne i li obliga a desenvolupar el sentit crític envers la vida, fent treballs d'observació de fets aleatoris per a una exposició, per exemple:

-      Treball de l’ampolla: L’activitat tracta de que l’alumne aprengui les propietats dels objectes tridimensionals amb els què es pot jugar a l’hora de fer art. El treball es divideix en tres parts:

o   Primer es demana al nen que, amb una creta (semblant al guix) blanca i una negra, aconsegueixi tants colors com pugui (referint-se a tons de colors. Després de li pregunta de quantes maneres es pot guixar amb la mateixa creta, podent ser fort, fluix, de costat, rascant i escampant amb el dit…

o   En segon lloc ha de palpar un objecte (per aquest treball vam fer servir una ampolla de 500cl d’aigua) amb els ulls clucs i anar-lo descrivint. El mestre s’ha de fixar en com explora el material, en com s’expressa verbalment i en l’actitud corporal. S’ha d’intentar guiar la descripció del nen sense fer-li la feina, amb preguntes com: i com és el tap? I què li passa a l’etiqueta aquesta? Incentivant-lo a detallar acuradament les seves descripcions tot fent-lo focalitzar l’atenció al sentit del tacte.

o    Després, es repeteix la segona part de l’activitat però aquest cop amb els ulls oberts i ha de descriure visualment la ampolla. Pot afegir a la descripció el color dels materials i llegir potser les lletres de l’etiqueta o dir els llocs on hi ha lletres. Sobretot es concreta que el que s’havia percebut pel tacte era encertat.

o   Finalment, l’últim pas és dibuixar la ampolla de la manera més realista possible, fixant-se en les mesures i les proporcions, mentre el mestre va donant consells sobre com dibuixar a mà alçada. Als nens més grans se’ls pot proposar si volen afegir-hi ombres per tal de marcar bé l’aspecte tridimensional del dibuix.

Afegiré més treballs en els següents dies, de moment, ja ho deixo aquí.

La crisis educativa

Ja se n’ha parlat molt de la crisi econòmica i política però, i l’efecte que té això en l’educació dels nens i nenes del país? Perquè sempre se’ls deixa els últims de la cua en la llista de prioritats del govern?

No és només un tema de diners, però per els diners s’hauria de començar, ja que són la font de molts altres problemes. El mal estat del mercat manté sense una font d’ingressos estable a bona part de la població adulta del país i això genera desconfiança cap a ells mateixos i envers els altres. Aquesta crisi també genera ansietat que provoca la sensació de no tenir temps per a res, per tant, molts nens no reben l’afecte que necessiten i que després traduiran en baixa autoestima. L’altra cara del problema és no tenir temps per a ajudar-los amb les tasques escolars, que sovint va lligat amb els problemes d’afectivitat i que també els baixarà l’autoestima per les pitjors notes que trauran si no se’n surten sols.

Els problemes econòmics com l’atur d’un o dels dos pares o els grans deutes també té repercussions sobre els infants que viuen a la casa, ja que els seus llibres arriben amb retard o mai, ja que els diners d’aquests es fan servir per a altres propòsits. Això és més greu del que sembla, perquè els exercicis els podria copiar del company de taula i els apunts fotocopiar-los del llibre del mestre, però pot comportar problemes d’exclusió social i sentiment de culpabilitat per la mala situació familiar i això desmotiva d’allò més per a l’aprenentatge, faltant a classes i rendint poc. Quan creixen això esdevé  fracàs escolar i atur juvenil.

En els casos més extrems, s’arriba al cas de la fam infantil. Sembla una exageració, però hi ha ja més e 2000 nens només a Catalunya que passen una fam crònica. Amb aquesta realitat  solen venir incloses malalties per la feblesa del cos que, per altra banda, no es poden permetre. Arribats a aquest nivell, ja no hi ha cap mena de motiu per a pensar en el futur, però igualment, encara produeix més separació entre ells i la societat a la que els hauria d’ajudar.

Hi ha, per això, cada cop més associacions dedicades a ajudar en aquests casos, també menjadors socials improvisats per la necessitat de vida o mort de veïns i cada cop la societat està més conscienciada que cal actuar per a minimitzar els danys provocats per l’economia, però la gran solució no rau en sobreviure un dia més, sinó en intentar millorar cada dia fina a assolir altre cop un Estat del Benestar decent i amb els mateixos drets per a tothom.

Instruccions d'educació virtual

És cert, que els nens no venen amb prospecte d’instruccions, però recentment, s’ha creat un nou espai al lloc web Kiddia especial per a ensenyar als pares “analògics”, és a dir, els que han crescut sense cap aparell digital d’ús domèstic, com educar els seus fils en l’ús de les TIC.

Aquest apartat s’anomena “Educar para proteger” El primer consell sobre les TIC que dóna és el de conèixer-les al màxim les per tal de saber quins son els riscos i els beneficis de cadascuna.

Fa uns deu anys, els nens arribaven a l’escola i pocs tenien nocions de què era un ordinador o de perquè servia, en canvi ara, amb els webs 2.0 i el nivell d’integració que ha tingut en la societat, molts cops superen en el domini de les plataformes digitals als mestres i de vegades fins i tot als mateixos mestres d’informàtica. El fet que els superin en coneixements conceptuals, per això, no ha de suposar mai un contratemps, sinó una avantatge, ja que el mestre pot aprofitar el coneixement d’uns i dels altres per a aprendre (i ensenyar les novetats al curs següent) i fer el paper de guia passant d’un tema a l’altre segons els interrogants que vagin sorgint en el grup-classe. Així podria centrar la seva atenció en els temes d’ètica i de límits, com ensenyar que els mòbils i els ordinadors no són un fi sinó un mitjà per a aconseguir quelcom. També  s’haurien de centrar en avisar dels riscos de navegar per Internet, ensenyar la manera de prevenir els virus, a protegir la privacitat de la identitat i a aconsellar mitjançant reunions als pares que vulguin la millor manera d’educar els seus fills en aquest món digitalitzat.

Les TIC han ajudat a millorar el nivell de lectura dels alumnes suecs.

Segons el canal de notícies de la UOC, la professora Eva Edman Stålbrand va presentar una conferencia en la qual explicava que el sistema d’educació suec integra les TIC en l’aprenentatge de primària i secundaria. Tot i que encara no les han incorporat en un pla estratègic nacional, s’han esdevingut diversos èxits en el camp, com l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en format digital.

Diu que s’ha demostrat que s’entén més bé la lectura quan és escrita en format digital que quan està escrita a mà. També els motiva a l’aprenentatge el fet que els textos que escriuen puguin estar penjats en blogs o altres plataformes digitals.

Un altre exemple dels efectes beneficiosos d’aquest model d’aprenentatge és que aprenen a ser crítics amb la informació d’Internet, tot tocant temes d’estadística i llengües per a contrastar dades diferents. Això també pot generar debats ètics per a conscienciar els alumnes sobre el món que els envolta.

Tot i això, encara els manca un sistema que accepti globalment aquest afegit al currículum, de manera que aquestes millores només es donen depenent de la iniciativa dels mestres de cada escola. 

En la meva opinió, ja que hi ha tants diners invertits en TICs (entre les quals, ordinadors portàtils) avui dia a les aules, es podrien començar a plantejar els mestres i polítics de fer-les servir com a tals, i no com si fossin una espècie de llibres de text penjats a Internet. Cal pensar primer en l’objectiu i després en els requisits, i no al revés. Potser està massa enfeinat el sr ministre d’educació amb les seves polítiques adoctrinadores i retallades com per a pensar en alguna estratègia que serveixi per a millorar la educació que es dóna en aquest país, que és el que li tocaria.

Els MMORPG com a eina educativa?

Catalunya ha estat rebent molt males notícies sobre el seu sistema educatiu. Per exemple, el 21,8% dels alumnes de l’ESO del 2012 no va arribar a graduar-se i dels que la van aprovar, el 26% no va seguir els estudis cap a cicles formatius ni batxillerat. Això i la crisi han disparat l’atur juvenil fins al 51,6%, una xifra esgarrifosa.

Aquests pèssims resultats ens obliguen a plantejar al professorat si, almenys una part del problema, rau en la manera en com s’ensenya, a plantejar-nos si el currículum que s’imparteix es solapa amb les demandes competencials de la societat actual.

Suposant que el sistema actual és, com a mínim, qüestionable, suggeriré aquí una nova eina que fins ara pot haver semblat tan sols una distracció de les obligacions o una manera d’escapar de la realitat: els MMORPG, és a dir, Massively Multimedia Online Role-Playing Game. Són videojocs de rol en els quals els jugadors poden interactuar entre ells en un món virtual als que es juga de manera simultània a través d’Internet. Consisteixen en un primer moment en la creació d’un personatge que serà el seu avatar al joc. Un cop creat el personatge, podrà introduir-lo al joc i anar-lo pujant de nivell en lluites PvP (Personatge contra Personatge) o PvE (Personatge contra Entorn) o realitzant diverses missions (habitualment anomenades ‘quests’.

Aquests jocs solen tenir multitud de jugadors simultanis arreu del món, així que els coneixements que s’hi reben són de caire global. P En un joc de rol d’aquesta mena, s’han d’organitzar els grups de jugadors de manera equilibrada i amb un nivell d’habilitat i ‘poder’ al joc similars, fet que ensenya a organitzar-se i planificar una activitat en grup, a aprendre dels errors i millorar la pròpia capacitat de resoldre conflictes interpersonals. A això s’hi afegeix la dificultat de tractar amb persones desconegudes que no els coneixen, però això és un incentiu més per a treballar-lo a l’escola: fomentar la responsabilitat i una bona conducta en l’àmbit virtual. Si això s’aconseguís, podria ser una solució als problemes amb els informers i els gossips que comentava a l’entrada anterior, també.

En aquests grups de jugadors, o ‘party’, com es coneix en molts jocs, hi ha diferents papers establerts, que varien segons el joc, però que solen ser uns Tank, que es preparen per a rebre el mal de l’enemic, protegint el grup, el DPS, que es dedica a eliminar els les amenaces i el healer, que cura els membres del grup i els dóna suport de diverses maneres. Cada grup ha de tenir de tots aquests elements i no en pot prescindir, de manera que s’ha de tractar tots els jugadors amb igual respecte, ja que de tots depèn l’èxit de la missió, per tant les desigualtats passen a ser contemplades de la manera més positiva.

Un altre element important que cal destacar és que, en territoris de parla no anglesa, els jocs aquests solen contribuir a l’aprenentatge del principal idioma internacional. L’anglès s’empra en la majoria dels jocs MMORPG, per ser la més comuna entre tots els jugadors (i també la llengua en què està escrit el joc en sí). A part, també s’ocasiona el xoc de cultures que pot donar lloc a profitoses experiències de debat entre membres de països enemistats o per a eliminar prejudicis sobre algun col·lectiu participant del joc.

Finalment, també s’entrenen altres característiques valuoses dels emprenedors, com el lideratge, iniciativa o el treball en equip, ja que en situacions en què les coses van malament, es necessita conservar la ment freda i saber actuar amb rapidesa i encertadament.

És cert que encara es necessita desenvolupar una didàctica efectiva amb aquest model d’ensenyament, però és clar que pot tenir molts elements beneficiosos i alguns que encara no estan pensats pel currículum d’enlloc.

La por a la foscor

La por sempre ha acompanyat la humanitat des de tan antic com la història moderna pot recordar. Ja abans que els primers homínids comencessin a parlar i fer servir eines existia la por de tenir algun depredador a prop, a punt per a atacar al moment menys esperat i durant la nit.

Així, la por a la foscor és, potser, la més primigènia de totes. De nit, quan es deixa de veure-hi a tres passes, és quan assalta el terror al desconegut que s’esmuny més enllà del camp visual. Amb total seguretat es pot afirmar que aquesta por s’ha tornat més intensa en la humanitat a mesura que es centrava en la vista i l’oïda, abandonant altres sentits com l’olfacte.

És per això que els infants en la seva innocència són més propensos a tenir por al desconegut que els adults. D’aquesta manera, les pel•lícules de terror aprofiten els temes encara no abarcats pel coneixement humà: éssers d’altres móns, criatures d’ultratomba, monstres que habiten només als nostres malsons...

El terror al desconegut còsmic no ens abandonarà mai, ja que els humans mai arribarem a saber-ho tot. I així ha de ser, o podria acabar tothom com aquells pobres protagonistes dels contes d’H. P. Lovecraft, amb la ment esguerrada per la terrible Veritat que s’amaga darrere el secret de la vida. De manera que no cal capficar-se cercant el perquè de tot, sinó acontentar-se vivint el dia a dia, lluny de coneixements massa terribles per a ser capits.

Internet a les escoles: un problema i una solució alhora

La popularització en els últims anys de la utilització de l'Internet amb la generalització de l'ús de l'ADSL i els smartphones a les escoles i instituts ha creat últimament moltes noves maneres d'estudiar i aprendre. Les xarxes socials poden ajudar a la comunicació entre famílies i escola, així com es pot educar per a un bon ús a les webs de l'escola per a penjar la informació sobre novetats o recordatòris dels centres. 

Tot i això, no tot és tan positiu, ja que ara molts casos d'assetjament es traspassen a l'àmbit d'Internet, aprofitant l'anonimat que atorguen les xarxes socials i ara se l'ha denominat "cyber-assetjament". El cas de l'Informer o el Gossip  és un cas especialment conflictiu en diverses escoles, que van haver de demanar intervenció de la policía pel mal ús que es donava de webs com el Facebook. La idea principal era que una sola persona anònima, creava una conta per a una entitat o grup social, com un institut, un club de futbol, (de fet, va néixer a la UAB) a la qual tots els membres  enviaven notes d'amor a desconeguts per tal que es poguéssin provar, però sense utilitzar noms. De les notes d'amor, per això, es va passar a rumors en general i allà va començar la problemàtica. Al tenir tal impunitat es van arribar a produir en diversos centres veritables persecucions que no podien ser aturades per no saber qui era el propietàri de la conta secreta.

De fet, la idea en sí és bona, perquè ofereix un canal d'informació que pot ser molt útil i beneficiós pels estudiants, però cal centrar-se en el filtre dels missatges, que no incloguin missatges de mal gust i no es mencioni a tercers, que pot crear problemes de privacitat, sobretot en el cas dels nens. En el cas particular de les escoles, els mestres ja tenen uns protocols d'actuació per detectar els problemes d'aquest tipus i poder-los solucionar. En els casos més complicats, la feina es delega als Mossos d'Esquadra, que detecten els agresors i les víctimes i intenten la mediació entre ells. 

Si la víctima considera que la broma pesada era més aviat un atac greu, pot denunciar l'agresió al Jutjat a través de la policía. Per a fer això s'ha d'imprimir la pàgina per tal de fer-la servir com a prova, ja que el contingut s'esborra quan es denuncia a l'administració de la web, Facebook, en cas de l'Informer i Apple en el cas del Gossip.

Cal una regulació més seriosa a aquests nous formats web, però també cal un discurs ètic sobre la responsabilitat dels internautes en aquest nou món d'identitats moldejables que estem creant i que potser caldrà que els centrs educatius es facin responsables tant de la seva realitat física com de la digital, que n'és la seva extensió directa. El problema es treoba en que molts centres educatius no estan preparats (sobretot en el tema del personal) ni és el seu objectiu vigilar els estudiants a casa seva, però caldria que actuéssin amb fermesa davant dels casos problemàtics del seu àmbit.

Recuperació del temps perdut

Ja fa alguns dies des de l'última entrada, però ara això és un intensiu, i anem a tota pastilla!

Ara que ja s'acaba el curs escolar i que alguna gent ja està encetant el període de vacances, crec que és un bon moment per a parar-se a fer una avaluació del resultat d'aquest curs 2013-14.

Aquest any s'ha caracteritzat per les males notícies generals, en el camp de l'educació, entre elles:

     -   Algunes escoles han hagut d'encetar el seu camí cap a la desaparició a base d'eliminar progressivament els últims cursos. És el primer cop a la història espanyola que es dóna aquesta situació, ja que abans, quan passava el problema actual de que hi ha una bombolla d'alumnes, com els que van arribar nous per la immigració, el que es feia era reduir ràtios quan ja havia passat, cosa que donava molta més llibertat als mestres per a dedicar-se més individualment a cada infant. El ministeri d'educació diu que el problema és la crisi, que obliga a retallades com aquesta, però ja se sap que el problema no és tant la falta de diners, com la  distribució que se'ls dóna i la prioritat que s'atorga actualment a cada grup de ciutadans.

     - S'han aplicat competències bàsiques cada cop més estrictes, primer imposant una nova avaluació general a 5è i després una altra a 2n curs de primària. El problema és que aquests exàmens requereixen un tipus d'ensenyament que no es correspon amb el que es dóna a les classes habitualment, però als cursos que es fan regularment als mestres per tal de mantenir-los al dia de les novetats pedagògiques  sovint serveixen tan sols per a acumular punts per a poder cobrar els sexennis, sense massa coses útils aplicables directament a les aules. Potser faria falta demanar un nivell més alt en els formadors i centrar-se en la selecció.

     - La immersió lingüística ha patit un revés per part del propi ministre d'educació, José Ignasio Wert, que s'ha guanyat crítiques amb la seva polèmica llei amb objectius obertament adoctrinadors en els temes del nacionalisme i la llengua espanyols. 

Tot i això, també hi ha millores en alguns aspectes, com que hi ha hagut una intensa resposta per part dels pares, mestres i alumnes units, que ha ajudat en diversos casos a cohesionar les relacions família-escola que tant sovint són problemàtiques.