La crisis educativa

Ja se n’ha parlat molt de la crisi econòmica i política però, i l’efecte que té això en l’educació dels nens i nenes del país? Perquè sempre se’ls deixa els últims de la cua en la llista de prioritats del govern?

No és només un tema de diners, però per els diners s’hauria de començar, ja que són la font de molts altres problemes. El mal estat del mercat manté sense una font d’ingressos estable a bona part de la població adulta del país i això genera desconfiança cap a ells mateixos i envers els altres. Aquesta crisi també genera ansietat que provoca la sensació de no tenir temps per a res, per tant, molts nens no reben l’afecte que necessiten i que després traduiran en baixa autoestima. L’altra cara del problema és no tenir temps per a ajudar-los amb les tasques escolars, que sovint va lligat amb els problemes d’afectivitat i que també els baixarà l’autoestima per les pitjors notes que trauran si no se’n surten sols.

Els problemes econòmics com l’atur d’un o dels dos pares o els grans deutes també té repercussions sobre els infants que viuen a la casa, ja que els seus llibres arriben amb retard o mai, ja que els diners d’aquests es fan servir per a altres propòsits. Això és més greu del que sembla, perquè els exercicis els podria copiar del company de taula i els apunts fotocopiar-los del llibre del mestre, però pot comportar problemes d’exclusió social i sentiment de culpabilitat per la mala situació familiar i això desmotiva d’allò més per a l’aprenentatge, faltant a classes i rendint poc. Quan creixen això esdevé  fracàs escolar i atur juvenil.

En els casos més extrems, s’arriba al cas de la fam infantil. Sembla una exageració, però hi ha ja més e 2000 nens només a Catalunya que passen una fam crònica. Amb aquesta realitat  solen venir incloses malalties per la feblesa del cos que, per altra banda, no es poden permetre. Arribats a aquest nivell, ja no hi ha cap mena de motiu per a pensar en el futur, però igualment, encara produeix més separació entre ells i la societat a la que els hauria d’ajudar.

Hi ha, per això, cada cop més associacions dedicades a ajudar en aquests casos, també menjadors socials improvisats per la necessitat de vida o mort de veïns i cada cop la societat està més conscienciada que cal actuar per a minimitzar els danys provocats per l’economia, però la gran solució no rau en sobreviure un dia més, sinó en intentar millorar cada dia fina a assolir altre cop un Estat del Benestar decent i amb els mateixos drets per a tothom.