Educació Visual i Plàstica

L’assignatura Visual i plàstica ha estat des de fa molt temps la ‘floreta’ de les assignatures, una de les que s’aproven simplement d’assistir i fer dibuixos i manualitats però, realment hauria de consistir en això?

Aquest semestre, hem descobert que la educació visual i plàstica va força més enllà de la simple psicomotricitat fina i creativitat pels dibuixos (sense intentar treure’ls la importància). El que s’aprèn en el fons és la manera de mirar de l’artista, que comprèn i es fixa en els detalls poètics de la realitat, primer mirant i després interpretant. 

L'artista ha d'aprofitar les ocasions de captar i de transmetre l'art, en totes les situacions que se li presentin. Per això precisament és important aquesta assignatura, perquè treu, si està ben portada el potencial creatiu i imaginatiu de l'alumne i li obliga a desenvolupar el sentit crític envers la vida, fent treballs d'observació de fets aleatoris per a una exposició, per exemple:

-      Treball de l’ampolla: L’activitat tracta de que l’alumne aprengui les propietats dels objectes tridimensionals amb els què es pot jugar a l’hora de fer art. El treball es divideix en tres parts:

o   Primer es demana al nen que, amb una creta (semblant al guix) blanca i una negra, aconsegueixi tants colors com pugui (referint-se a tons de colors. Després de li pregunta de quantes maneres es pot guixar amb la mateixa creta, podent ser fort, fluix, de costat, rascant i escampant amb el dit…

o   En segon lloc ha de palpar un objecte (per aquest treball vam fer servir una ampolla de 500cl d’aigua) amb els ulls clucs i anar-lo descrivint. El mestre s’ha de fixar en com explora el material, en com s’expressa verbalment i en l’actitud corporal. S’ha d’intentar guiar la descripció del nen sense fer-li la feina, amb preguntes com: i com és el tap? I què li passa a l’etiqueta aquesta? Incentivant-lo a detallar acuradament les seves descripcions tot fent-lo focalitzar l’atenció al sentit del tacte.

o    Després, es repeteix la segona part de l’activitat però aquest cop amb els ulls oberts i ha de descriure visualment la ampolla. Pot afegir a la descripció el color dels materials i llegir potser les lletres de l’etiqueta o dir els llocs on hi ha lletres. Sobretot es concreta que el que s’havia percebut pel tacte era encertat.

o   Finalment, l’últim pas és dibuixar la ampolla de la manera més realista possible, fixant-se en les mesures i les proporcions, mentre el mestre va donant consells sobre com dibuixar a mà alçada. Als nens més grans se’ls pot proposar si volen afegir-hi ombres per tal de marcar bé l’aspecte tridimensional del dibuix.

Afegiré més treballs en els següents dies, de moment, ja ho deixo aquí.