Després va parlar de l'escola, dient que havia de ser bona, però
no unes quantes, sinó que havíem d'aconseguir que totes fossin bones i no, com
ara, que depèn del centre que et toqui tindràs una bona o mala educació. Diu que el problema es troba en
què els seus nets i ell mateix han tingut una educació semblant i que això no
pot ser, ha d’evolucionar.
Un dels punts que més em van
interessar i sorprendre va ser la seva proposta d’eliminar les ‘aules’. No té
cap sentit, deia, una sala que no serveix per a res per ella mateixa. No té cap
sentit que el mestre vagi rotant d’aula mentre que els nens, que són els que
necessiten moure’s, estiguin 5 hores asseguts. L’altre problema és canviar de
xip cada dos per tres; a la que s’han acostumat a pensar en el llenguatge
matemàtic, els comencen a parlar d’història, que no té res a veure, i així cada
hora.
La seva proposta passa per
dedicar un espai de les escoles per a cada àmbit de l’ensenyament. Que els
menjadors siguin sales d’art (ja que es necessita molt d’espai), que es mengi a
les actuals aules en petits grups. Allà es servirien els propis nens i s’evitaria
sorolls i problemes amb el menjar, ja ho ha comprovat en una escola que ho fan
així. En aquest centre idíl·lic hi hauria una aula de lectura amb una estora
per a seure o estirar-se (també està en contra de les cadires, només les
permetria a l’aula taller), on, de tant en tant, es farien lectures de contes o
llibres en veu alta. Una altra sala seria el laboratori, amb microscòpis i
animalons per a cuidar; una altra el taller per a escriure i també hi haurien
horts als patis per a cultivar verdures i fruites.
Jo vaig pensar que, si es fes a
nivell de totes les escoles públiques, seria el canvi més important (cap a
millor!) de l’educació que hi ha hagut mai! A més, no requeriria una gran
inversió en capital, només aprofitar els espais que ja hi ha a les escoles i
canviar la mentalitat dels educadors, que ja va sent hora.
M’he extès molt en aquest post,
però és perquè realment m’ha fet pensar.
