Conferència Tonucci: com implementar, gestionar i optimitzar l'aula polivalent.

Francesco Tonucci és una eminència en el món de la pedagogia moderna i aquesta setmana passada vam tenir el privilegi de poder assistir a una conferència seva a Barcelona. Vaig trobar que tenia una opinió molt personal de l'educació avui dia i, personalment, em va obrir força els ulls en aquest aspecte.Primer va avisar-nos que les noves tecnologies no havien de substituir les relacions 'en cos present' entre els nens, ja que necessiten el contacte físic per a conèixer i que existia aquest perill.

Després va parlar de l'escola, dient que havia de ser bona, però no unes quantes, sinó que havíem d'aconseguir que totes fossin bones i no, com ara, que depèn del centre que et toqui tindràs una bona o mala educació. Diu que el problema es troba en què els seus nets i ell mateix han tingut una educació semblant i que això no pot ser, ha d’evolucionar.

Un dels punts que més em van interessar i sorprendre va ser la seva proposta d’eliminar les ‘aules’. No té cap sentit, deia, una sala que no serveix per a res per ella mateixa. No té cap sentit que el mestre vagi rotant d’aula mentre que els nens, que són els que necessiten moure’s, estiguin 5 hores asseguts. L’altre problema és canviar de xip cada dos per tres; a la que s’han acostumat a pensar en el llenguatge matemàtic, els comencen a parlar d’història, que no té res a veure, i així cada hora.

La seva proposta passa per dedicar un espai de les escoles per a cada àmbit de l’ensenyament. Que els menjadors siguin sales d’art (ja que es necessita molt d’espai), que es mengi a les actuals aules en petits grups. Allà es servirien els propis nens i s’evitaria sorolls i problemes amb el menjar, ja ho ha comprovat en una escola que ho fan així. En aquest centre idíl·lic hi hauria una aula de lectura amb una estora per a seure o estirar-se (també està en contra de les cadires, només les permetria a l’aula taller), on, de tant en tant, es farien lectures de contes o llibres en veu alta. Una altra sala seria el laboratori, amb microscòpis i animalons per a cuidar; una altra el taller per a escriure i també hi haurien horts als patis per a cultivar verdures i fruites.

Jo vaig pensar que, si es fes a nivell de totes les escoles públiques, seria el canvi més important (cap a millor!) de l’educació que hi ha hagut mai! A més, no requeriria una gran inversió en capital, només aprofitar els espais que ja hi ha a les escoles i canviar la mentalitat dels educadors, que ja va sent hora.

M’he extès molt en aquest post, però és perquè realment m’ha fet pensar.