Excursionisme educacor

El món de l'excursionisme sempre ha anat molt lligat amb la meva vida. De petit anava a la muntanya amb els pares i alguns amics, més tard, em van apuntar als Escoltes de Granollers (és on visc) i més tard, he estat molitor d'un esplai de Palou.

Al llarg d'aquests anys i veient-ho des del punt de vista pedagògic ara que vaig a ser mestre, crec que tot aquest cúmul d'experiències que he rebut al llarg dels anys m'han ajudat molt en un sentit que ningú que no ho hagi provat mai podria arribar a entendre. Em refereixo a que els nens que de petits no els porten al bosc i la muntanya, es perden una cara del món que és vital de conèixer a la seva edat, ja que sinó, més tard ja no se li dóna importància.

El muntanyisme ajuda en el camí de l'autoconeixement, de saber fins on arriben els propis límits de resistència i perseverança com a conceptes, que després hauran de saber aplicar a altres aspectes curriculars, a més de millorar la seva forma física, evitant o controlant problemes de sobrepès i obesitat infantils.

Fa un gran favor a saciar la curiositat dels infants descobrint-los la naturalesa i l'aproximació científica que reforça totes les àrees curriculars, des de Naturals fins a Matemàtiques. Per exemple, ensenya a racionar el menjar i l'aigua al llarg del camí, amb la qual cosa també es practiquen matemàtiques a nivell pràctic, ja que s'ha de dividir apropiadament el que es té pel temps que se'ls ha dit que trigarien a arribar, tot i que es faci a nivell inconscient.

S'aprèn a valorar el territori, promovent la identitat cultural dels infants i el sentit d'arrelament, que d'altra banda queda relegat a les classes de geografia. Un mapa pel qual s'ha caminat cobra sentit de cop, només de veure'l amb prou feines cal l'explicació del mestre que ja es pot copsar en sentit tridimensional omplint-lo de records, cosa que facilita la lectura dels altres. Un cop es coneix el territori que ens envolta és més senzill sentir que un en forma part. I parlant de formar part, també es millora la cohesió de grup que, tot i les inevitables disputes que es troben, se sol arribar a una mena de convivència forçada que sol acabar sent positiva per a tothom.

Per tot el que ha costat arribar a aquestes colònies i excursions que tant ensenyen i per tot el que ajuden a la educació encara, cal fer front contra la política que pretén treure-hi importància. Diguem NO!