La Metàfora

L'altre dia vaig parlar del treball de l'ampolla i la mirada del poeta i us vaig prometre que parlaria més de l'assignatura de Visual i Plàstica: aquí ho compleixo.

El treball de l'ampolla és la manera d'introduïr el tema de la percepció artística al currículum de l'art, però aquí parlaré del treball gros de l'assignatura, l'equivalent del nou treball de recerca adeqüat per a totes les edats en aquest àmbit competencial.

Començaré: el treball consisteix en fer grups a la classe, no massa grans, 4-6 persones i deixar que vaguin per l'escola (nosaltres ho vam fer per la facultat) captant en imatges els elements de l'estructura que més els cridin l'atenció. Podria ser una porta, un racó insòlit ple de trastos, una canonada que sembli una altra cosa... qualsevol cosa amb algun significat. Després, un cop triada la ubicació, s'ha de pensar en una manera de transformar-la en art, però no qualsevol cosa, sinó una metàfora que representi algun poeta que s'hagi treballat (nosaltres vam aprofitar l'any Espriu per fer-li honor al poeta) o algun altre motiu escollit pel mestre.

Cada element de la composició ha de tenir significat pròpi i estar relacionat amb la finalitat última de la obra. Els més petits, podrien simplement evocar sentiments a tavés d'objectes i col·locar-los en una forma adeqüada, mentre que els grans podrien fer representacions de poemes o cançons, eue evoquéssin aquests sentiments.

La peça pot ser qualsevol composició, des de vitralls de coloraines amb purpurina escampada pel terra amb una figura estranyua al mig fina a una font d'aigua de l'escola decorada amb flors i roses per tot arreu. Poden sortir treballs meravellosos de les ments inspirades de la canalla, però per a aixó s'ha de tenir l'adeqüat clima de treball i reflexió. Crec que precisament pels temps que córren, en què els nens procuren pensar el mínim possible  i que costa tant ensenyar autonomia i autosidciplina, que cal esforçar-se més que mai en provar activitats innovadores que trenquin amb la seva rutina i els obligui a reinventar-se a diari, provocant noves maneres de veure el món.